Els dies que no són fàcils

Els dies que no són fàcils

M’ofeguen les ales enganxades al cos, adherides amb nostàlgia d’arrel. Tinc dificultats per a omplir-me d’aire, si no el respiro del teu coll. Soc el punt del no-res, el cos vençut atrapat a la teranyina del teu temps. M’esmicolo lentament, el teu buit em xucla i m’empeny a l’abisme del silenci. Malaltia crònica, laberint emocional, …

Els dies que no són fàcils Llegeix més »